Explica la llegenda artúrica que, més enllà de la boira, hi ha una illa fèrtil on les pomeres donen fruit tot l’any. Els celtes en van dir Avalon, d’«abal», poma: l’illa dels fruits, símbol d’abundància i d’una vida que no s’acaba. Allà es va forjar Excalibur. Allà hi viuen nou germanes que dominen l’art de guarir, Morgana entre elles, i allà porten el rei Artús, ferit de mort després de la seva darrera batalla, perquè es curi i esperi el seu retorn. Un lloc on les coses creixen perquè algú en té cura.

El 2008, quan va caldre posar nom a l’empresa, no en vam buscar un que sonés bé: en vam buscar un que digués el que volíem ser. Un refugi on el patrimoni creix, com aquelles pomeres, i on la salut es cuida, com en aquella illa. Dues idees que, amb els anys, es convertirien en dues marques. El nom va arribar abans que elles.

Mira el tronc del logotip: és una persona. Té els braços enlaire i de les seves mans neixen les branques, Patrimoniae i Avalon Medic. Els seus peus s’enfonsen a la terra i es tornen arrels, les de Granollers, on vam començar i on seguim. No és un adorn. És el que ens va ensenyar la llegenda: un arbre no dona fruit tot sol. Darrere de cada operació i de cada comanda hi ha algú que el sosté.